CAMI A CASTELLO, PASSANT PER DONOSTI

Les setmanes passen i el que havia de ser un projecte es va convertint el realitat. 

I com diuen els Manel "I a vegades ens en sortim". 

Castelló es va apropant, però abans passarem per Donosti a córrer la mítica Behobia, cursa en que l'any passat vaig fer una marca molt maca i que aquest any no podré repetir. Estic lent i no tinc xispa; he deixat de nadar i la bici comença a estar habitada per una colònia d'aranyes que em sabria greu desnonar. Com menys faig, menys corro. I més cansat estic !. Segueixo corrent, acompanyat pel Xals, però l'acceleració que tenia l'any passat aquest any no hi és, però tampoc l'he treballat (d'on no n'hi ha, no en raja !!).

Tinc ganes de tornar al Pais Basc. Zuritos, pintxos, entrecots de "viejo", torrijas, ..... la casa rural i amics .... Si sou seguidors o consulteu anys passats veureu que és una cita "obligada".

Espero que a partir de Gener pugui ser ben cert allò de "Any nou, vida nova !! "

el mexica

Feia temps, anys, que no el feia i ja no m'enrecordava. És un entrenament dur, exigent, que si no te'l prens amb cert respecte pot acabar amb tu. Consta d'una escala decreixent, on els minuts (o quilòmetres) senars vas a ritme fort i els parells vas a ritme ràpid/recuperador. Així fins arribar a zero.

Ahir amb el Xals el varem executar.

il·lusions i futur

Hi ha certs moments, o situacions, que fan que un s'adoni de fins a quan pot ser relatiu el que t'envolta. A vegades, hi ha certs moments, o situacions, que et fan canviar la forma d'enfocar i mirar el futur.

A mesura que passen els dies, mica en mica, un va prenent perspectiva i s'adona que potser no és tant important arribar a ser, si no fer el camí honrós i honrat per arribar a ser-ho. A mesura que passen els dies, mica en mica, la vida canvia.

Il·lusions renovades, il·lusions sinceres.